CRISPACIÓ SOCIAL: REALITAT O DESIG D’ALGUNS?
La violència és condemnable sempre, sota
qualsevol aparença, i encara més si és gratuïta. No és un mitjà útil per
aconseguir cap objectiu en ple segle XXI i deslegitima els seus defensors. Perè
de la mateixa manera, les víctimes de la
violència no poden utilitzar l’agressió per treure’n rèdit. Tan il·legítim
és un cas com l’altre, i en aquest escenari s’ha volgut situar precisament el
senyor Pere Navarro, líder del PSC.
El passat diumenge va ser agredit a la seva ciutat, Terrassa, amb un cop de puny a la cara
per una dona de la qual no se’n té cap dada. Fins aquí podem expressar la
nostra solidaritat amb la víctima i animar-lo a denunciar els fets, com sempre
hem fet des de Catalunya envers els actes violents de tot signe. Tanmateix, el
que és execrable i diu poc en favor del
dirigent socialista són les declaracions que va fer l’endemà al matí a la
ràdio i les que han publicat a Twitter companys seus com Carme Chacón o
d’altres partits, com l’imputat Jordi Cañas. Tots ells han volgut vincular l’esdeveniment amb el suposat ambient de crispació
que viu la societat catalana, enverinada per un procés que va, segons ells,
encaminat a la fractura social, copiant de pas el discurs del PP.