LA
CONVIVÈNCIA A BADALONA
Per línia
materna, la meva família es va establir a Badalona (després d’una prèvia estada
a Palamós), fa més de vuitanta anys; per la banda paterna, ho va fer a finals
dels anys 50 del segle passat. Tant els uns com els altres procedien del camp
espanyol, i empesos per la necessitat i
la recerca legítima d’un futur millor, un bon dia van decidir venir a Catalunya
i van convetir Badalona en la seva nova llar.
Des de
fa moltes dècades, si quelcom destaca entre les múltiples virtuts de la nostra
ciutat, és precisament el fet de ser un centre
d’acollida i d’extraordinària convivència veïnal. El segle passat hi
arribava gent de tot Espanya, com la meva família, i més recentment, els nous
badalonins procedeixen de tot el món, però la
causa és la mateixa: la recerca d’oportunitats per poder viure dignament.
Aquest
és un valor que mai no hem d’oblidar, ni a Badalona ni a cap altre indret del
nostre país. Ben al contrari de considerar-ho una càrrega, ens ha d’enorgullir que tanta i tanta gent hagi triat la nostra terra,
senyal inequívoc que som una societat avançada. Per això hem de rebutjar
meridianament aquells discursos i tendències polítiques que puguin posar en
perill aquesta convivència.