dilluns, 18 de març del 2013



LA VOLTETA A CATALUNYA

     Tothom sap que l’esport és un element cabdal per la projecció internacional de les nacions i per a què aquestes gaudeixin de societats sanes i amb esperit positiu, competitiu i ambiciós. Sovint, fins i tot, s’utilitza com a vàlvula d’escapament de molts problemes, per forjar i enfortir identitats... Catalunya sempre ha apostat fort per aquest camp, per això les nostres federacions són més antigues que les de molts estats, algunes són membres fundadores de federacions internacionals, com la FIRS, alguns esports són gairebé exclusius de Catalunya, com l’hoquei, i tenim equips, com el Barça, que són veritables ambaixadors catalans i que gaudeixen d’un prestigi i una autoritat que recorre el món de banda a banda.
     Fins no fa gaires anys, la Volta Ciclista a Catalunya també era una de les competicions ciclistes més prestigioses del món, just per darrere de les tres principals. De fet, com que se celebrava a mitjans de juny, era la prèvia del Tour de França, i per això era vista com un entrenament i una posada a punt pels millors ciclistes del món, perquè el relleu català és dels més muntanyosos d’Europa amb desnivells de tota mena i ports de totes les categories. A banda d’això, hi havia una altra prova de segon rengle, però que també tenia la seva raó de ser i una tradició de més de quaranta anys, que era la Setmana Catalana de Ciclisme,allà pels vols d’abril.
     I seria interessant saber a quina ment preclara se li va acudir desgavellar-ho tot i reduir a la mínima expressió el panorama ciclisrta català.

dilluns, 11 de març del 2013



IRRESPONSABILITAT, MALBARATAMENT I MENYSPREU

     Aquestes tres paraules del títol són les que destil·la el PP envers Catalunya i les seves institucions. Ara li ha tocat el rebre al cos de seguretat nacional, els Mossos d’Esquadra, la policia més antiga del món.
     Després d’haver assistit al bandejament dels Mossos a càrrec del CNI per l’assumpte de les escoltes de Método 3, ara els ha caigut una nova sacsejada que no hauria de quedar impune pel que arrossega i podria haver provocat. La líder del PP a la colònia, en plena època de retallades, sense encomanarse a Déu ni sa mare, s’ha permès el luxe de doblar la seva escorta policial. No confia en els Mossos d’Esquadra, però com que dir-ho públicament seria políticament incorrecte pel menyspreu que suposa cap a una de les institucions fonamentals del Principat, ha tirat pel dret i ha obtingut una altra escorta sense relegar la prèvia. I a nosaltres ens toca sufragar el caprici i els covards recels de la mateixa senyora que demana austeritat i retallades per fer desaparèixer l’estat del benestar i que el seu fill, si fa carrera, no hagi de competir per un lloc de feina amb fills de famílies obreres. Si no confia en els Mossos el que havia de fer era prescindir-ne i contractar uns detectius o guardaespatlles pagats, evidentment, de la seva butxaca. Això que ha fet és corrupció.
     No entenc per què aquesta gent que es passa el dia renegant de tot allò que és Catalunya es presenten a eleccions catalanes. Bé sí que ho entenc. Els escons de l'ensopit Parlament més antic d’Europa són menjadores i trampolins per accedir a Corts espanyoles, el veritable focus de poder, la Terra Promesa dels provincians. Però jo els planyo, en el fons. Deu ser insofrible viure en un lloc que et desperta tanta animadversió i menyspreu. Per força han d’estar amargats, i de fet amb la cara paguen, ja que la nostra nació és el que és i mai no la canviaran, perquè són minoria i cada cop més marginals. Què faran quan Catalunya s’independitzi? Suposo que faran punyetes.
        D’altra banda, el que ha fet Sánchez-Camacho és irresponsable i perillós, per ella i per als policies. El 2002, a Euskadi es va produir una situació com aquesta i va costar la vida a un escorta. Per tant, una conducta tan temerària i un comportament tan mesquí només mereixen la dimissió o l’expulsió immediata, acompanyada d’una doble denúncia formal, per malbaratament de fons públics i per la irresponsabilitat de posar en perill la vida de persones, i també la denúncia pública de la societat catalana per la manca de respecte, l’atac i la deslleialtat tan flagrants d’un personatge tan miserable cap a un dels pilars del nostre país.