Badalona Independentista

LA VOLTETA A CATALUNYA

     Tothom sap que l’esport és un element cabdal per la projecció internacional de les nacions i per a què aquestes gaudeixin de societats sanes i amb esperit positiu, competitiu i ambiciós. Sovint, fins i tot, s’utilitza com a vàlvula d’escapament de molts problemes, per forjar i enfortir identitats... Catalunya sempre ha apostat fort per aquest camp, per això les nostres federacions són més antigues que les de molts estats, algunes són membres fundadores de federacions internacionals, com la FIRS, alguns esports són gairebé exclusius de Catalunya, com l’hoquei, i tenim equips, com el Barça, que són veritables ambaixadors catalans i que gaudeixen d’un prestigi i una autoritat que recorre el món de banda a banda.

     Fins no fa gaires anys, la Volta Ciclista a Catalunya també era una de les competicions ciclistes més prestigioses del món, just per darrere de les tres principals. De fet, com que se celebrava a mitjans de juny, era la prèvia del Tour de França, i per això era vista com un entrenament i una posada a punt pels millors ciclistes del món, perquè el relleu català és dels més muntanyosos d’Europa amb desnivells de tota mena i ports de totes les categories. A banda d’això, hi havia una altra prova de segon rengle, però que també tenia la seva raó de ser i una tradició de més de quaranta anys, que era la Setmana Catalana de Ciclisme,allà pels vols d’abril.

     I seria interessant saber a quina ment preclara se li va acudir desgavellar-ho tot i reduir a la mínima expressió el panorama ciclisrta català.

     Formalment, van fer desaparèixer la Setmana Catalana, que celebrà la seva darrera edició el 2005, i per tant, no es pot culpar la crisi. Però és que en realitat el que s’han carregat és la Volta, a qui li han donat tota la forma de la que han pretès esborrar i a sobre l’han avançat a mitjans de març.

     A banda d’eliminar el carismàtic efecte de “prèvia del Toru de França”, córrer pel Pirineu en aquestes dates suposa tenir moltes possibilitats de no poder pujar els principals ports, sobretot en anys com aquest, amb tanta neu i temperatures tan baixes. Març és el mes més ventós de l’any, amb tramuntanades que a alta muntanya són esfereïdores i perilloses. L’any passat, que no havia nevat ni una quarta part del que ho ha fet aquest, ja no van poder pujar Vallter.

     En fi, que la Federació Catalana de Ciclisme, la Delegació d’Esports de la Generalitat o qui fos que prengué aquestes decisions es va lluir. Ha resultat un inepte total. Ara tenim una competició devaluada i fora de temps, mentre que fa una dècada en teníem dues de prestigi internacional i en dates apropiades.

     Esperem que quan siguem independents i el país torni a rutllar puguem recuperar totes aquestes coses que hem anat perdent, però també prenguem nota de com no s’han de fer les coses i intentem no fer el ridícul, perquè en aquest cas la culpa és només nostra, ja que suposo que no es pot atribuir a la crisi ni a Espanya, més enllà que sembli una decisió presa per la colla de regionalistes que governaven fa uns anys sense cap mena de visió de futur ni de projecció internacional de Catalunya.

     Tot i això, animem tothom a sortir al carrer al pas dels ciclistes amb l’estelada per fer arribar el nostre missatge, ja que no s’ha de desaprofitar cap ocasió, malgrat que algunes siguin deslluïdes.

VISCA L’ESPORT CATALÀ!