BENVINGUDA CROÀCIA
Des de dilluns passat, tenim un nou
company de viatge a la Unió Europea: la República
de Croàcia, amb una superfície de 56.694 km2 i una població d’uns 4.300.000
habitants. Un país que va assolir la
independència fa tan sols 22 anys, que salvant les distàncies, demostra que
precisament la independència és el camí
que han de seguir totes aquelles nacions que vulguin ser alguna cosa al món i gaudir
de reconeixement.
És cert que Croàcia pateix una crisi tan
cruenta com la nostra, i també una corrupció tristament típica dels països
mediterranis, però té eines per sortir-se’n, gestiona la totalitat dels
recuross que genera, negocia de tu a tu amb altres estats i en cap cas ha viscut cap temptativa de
tornar a dependre de Sèrbia. Cal tenir en compte que, com que Iugoslàvia
era una dictadura, la independència li
va costar una guerra cruenta als croates, però tot i això, els que hem
visitat el país en els darrers anys, hem conegut una genrt oberta i optimista
amb ganes de tirar endavant. I per cert, almenys
els corruptes van a la presó, encara que hagin estat caps de govern.
Automàticament,
la seva llengua, el serbocroat, que compta amb una mica menys de la meitat de
parlants que el català, ha estat admesa com a oficial a la UE, i les seves
infraestructures, de més o menys qualitat, connecten directament amb tota la
Unió. Entren com a receptors de fons
europeus perquè se’l considera un país pobre, tot i ser molt més benestant que quan bona part dels
seus recursos se n’anava a Belgrad i no en retornava (a què els recorda
això?), en tant que, juntament amb Eslovènia, era la nació més pròspera de
l’antiga Iugoslàvia.