divendres, 19 d’abril del 2013


ESPANYA BLINDA LA TORTURA ANIMAL I FAMILIAR

     Pensa malament i l’encertaràs, segons diuen, i vam ser molts els que vam mostrar un altíssim grau d’escepticisme quan el passat 12 de febrer el PP va admetre a tràmit la ILP en favor de la dació en concepte de pagament hipotecari i l’aturada dels desnonaments. El temps ens ha donat la raó. Tot ha estat una maniobra maquiavèl·licx del PP per fer i desfer aprofitant-se de la bona fe de les persones que van signar en favor d’una ILP finalment esbiaixada i desvirtuada..  Així doncs, l’estat espanyol s’ha tornar a mostrat al món tal com és: una estructura anacrònica, tronada, caducada i rància, incapaç i inepta per avançar cap a la modernitat i solucionar els problemes de la gent.
     La ILP en favor de la dació en concepte de pagament hipotecari, havia aplegat 1.400.000 signatures i ara els seus impulsors diuen que no hi ha cap semblança entre el que sol·licitaven i el que s’acabarà aprovant a la cambra baixa de les Corts, grapejada per la majoria absolutament dèspota del PP, en un gest rotund i abominable de menyspreu cap a totes les persones que han perdut casa seva o estan a punt de trobar-s’hi.
     En contraposició, el mateix 12 de febrer, un altre col·lectiu va elevar al Congrés dels Diputats una altra ILP, recolzada per menys de la meitat de signatures que l’anterior, i amb un clar i diàfan objectiu d’atacar per enèsim cop el Parlament de Catalunya. Fou admesa i aprovada sense tocar una sola coma. Es tracta de la proclamació de les curses/matances de braus com a Bé d’Interès Cultural d’Espanya. O en altres paraules, el blindatge de la tortura més monstruosa i salvatge i l’intent de forçar que Catalunya passi per l’adreçador i torni a ser escenari d’aquests espectacles macabres.

dilluns, 8 d’abril del 2013


MANIFESST EN FAVOR DE LA CULTURA CATALANA

     Ahir, diumenge 7 d’abril, es va celebrar al badaloní barri de Llefià la Festa de la Cultura Catalana, organitzada conjuntament per Òmnium Cultural de Badalona-Barcelonès Nord i l’Ateneu Cultural de Llefià, entitat membre de la Comissió de Cultura de Llefià. La festa va consistir en una sèrie d’activitats i jocs d’animació infantil, esmorzar gratuït per tothom, a base de coca amb xocolata i, finalment, una ballada de sardanes. Abans de començar l’esmentada ballada, el president de l’Ateneu Cultural de Llefià, el sr. Dídac Rubio, va adreçar unes paraules al públic assistent per agrair la seva assistència i va pronunciar un manifest de defensa de la cultura catalana, que va finalitzar amb el cant d’Els Segadors i un fort crit de “Visca Catalunya Lliure”. A continuació reproduïm el text de l’esmentat manifest:

CULTURA, CULTURA I CULTURA

     Vull adreçar-vos un breu missatge que podria resumir-se en tres paraules que en realitat n’és una de sola, però escrita amb lletres ben grosses: CULTURA, CULTURA i CULTURA.
     Perquè la cultura és allò que ens fa humans, en tant que és l’element que ens diferencia dels animals i el que ens fa possible evolucionar gràcies a la transmissió generacional mitjançant el llenguatge.
     A la vida, tots els aspectes estan impregnats de cultura: les arts, la gastronomia, el treball i els oficis, el món urbà, el món rural, les tradicions... Cada col·lectiu, país o nació en té una de pròpia. Totes les cultures són, generalment, interessants, riques i dignes i en el món globalitzat on vivim hem d’estar oberts a conèixer aspectes d’altres col·lectivitats i hem de mostrar-nos receptius als intercanvis culturals, perquè ens ajuden a tenir una visió més àmplia del món i a obrir la ment. Però per damunt de tot, no hem de perdre de vista que nosaltres som CATALANS, i la cultura que hem de protegir, estimar i fomentar és la nostra pròpia i nacional. Totes les societats, fins a la més oberta, prioritzen la seva cultura, i Catalunya no ha de ser l’excepció, com de vegades ho sembla, almenys a certes zones del nostre territori. Hem de posar la cultura catalana per davant de les altres i dotar-la del prestigi que es mereix, no perquè sigui superior a la resta, sinó simplement perquè és la de casa nostra.

divendres, 5 d’abril del 2013



NACIONS I REGIONS, OUS I CASTANYES

     Espanya ens continua posant les coses molt fàcils pel que fa a sembrar, regar, adobar i enfortir els arguments en favor de la independència de Catalunya. Els barons del PP de Madrid i Extremadura, com també ho han fet abans els del PSOE d’altres zones, declaren que no permetran cap tracte bilateral entre l’estat espanyol i la Generalitat de cara a un millor finançament, perquè Catalunya és igual a la resta de comunitats autònomes i no pot obtenir privilegis.
     El diàleg amb l’estat és un pas avorrit i feixuc, però segons els experts s’ha de fer forçosament encara que no doni cap fruit, precisament per fer palès a escala internacional que amb Espanya no hi ha res a fer i aconseguir el suport necessari per a poder realitzar el referèndum d’autodeterminació i reconèixer el naixent estat català. Per tant, les engrunes derivades d’un virtual i mediocre pacte, que alguns qualificaran de privilegis i correran a copiar-ne la sol·licitud en virtut de l’insípid “cafè per a tothom”, no són res a tenir en compte. Però sí que vull analitzar la comparació fal·laç que es fa entre comunitats autònomes sota el signe de la igualtat, i dic fal·laç perquè mai a la vida es poden comparar dues realitats diferents que s’assemblen com un ou i una castanya. És una lliçó de primària que el senyor Monago, en la línia intel·lectual de molts polítics espanyols i també catalans, encara no ha après.