MADRID, 2020: DECADÈNCIA I RIDÍCUL
VIA CATALANA: IL·LUSIÓ I FUTUR
En l’espai
de quatre dies escassos, l’estat espanyol viurà les dues cares de la mateixa
moneda, que denoten la seva decadència: el fracàs estrepitós de Madrid 2020 i la
Via Catalana.
Dissabte passat, el COI (Comitè Olímpic
Internacional) va eliminar la candidatura madrilenya a les Olimpíades de 2020 a
les primeres de canvi. Fins i tot, va quedar per sota d’Istambul, amb els
problemes d’ordre públic que pateix la ciutat turca. El ridícul va ser flagrant, no per no haver guanyat, sinó perquè a més
de no saber-ho fer, tampoc han sabut perdre, atès el reguitzell
d’escarafalls, desqualificacions i calúmnies abocades contra els membres del
COI.
Segons la majoria de les veus qosenses, el Comitè té mania a Espanya, com si
això fos una escola d’infants. A més acusa de pressions i suborns. Si això fos així, Espanya tampoc té dret a
escandalitzar-se, perquè és el que
l’estat espanyol acostuma a fer assíduament en tots els àmbits. Posaré un
exemple, precisament del terreny esportiu, que ens afecta als catalans. Fa deu
anys, la Federació Catalana de Patinatge,
cofundadora de la Federació Internacional (FIRS), havia fet discretament tots
els passos per ser acceptada com a membre de ple dret en aquest organisme. Quan
semblava que tot estava lligat, en una assemblea celebrada a Fresno (Califòrnia), que fou concebuda
com un pur tràmit formal per ratificar-ne l’adhesió, la Federació Espanyola va remoure cel i terra fent valdre la seva
maquinària de pressió per evitar que Catalunya fos admesa, i ho va
aconseguir. Per tant, com ells diuen “donde
las dan las toman”. El temps posa tothom a lloc. Per aquest tipus de coses
és ben normal que molts catalans sentissin un bon regust de boca dissabrte al
vespre.
Si som objectius, hem de reconèixer a
Madrid virtuts en la seva candidatura. Mèrits
que l’haurien fet arribar fàcilment a la ronda final de votacions. Però en cap
cas era la favorita. Ràpidament enumero raons que devien fer dacantar el
COI cap a on ho va fer.