CATALUNYA, CAMPIONA DE MARATONS
Hi ha dates que passen a la història per la seva èpica i tots els ciutadans les coneixen. Són les grans
diades ressaltades amb color vermell al calendari, que identifiquen els
col·lectius que les commemoren. Però també n’hi
ha d’altres que no figuren als llibres d’Història perquè passen amb discreció,
tot i que contribueixen molt a fer gran i prestigiós un país. Em refereixo,
per exemple, al passat 16 de desembre, dia de la Marató contra el càncer,
com ho podria fer igualment a les vint edicions
precedents contra aquesta mateixa i altres malalties.
L’any 1992 fou
joiós per Catalunya. Necessitàvem les Olimpíades i
les vàrem saber aprofitar fins al punt que encara avui vivim, almenys en part,
del seu rèdit. No van ser uns Jocs convencionals, sinó que hi hagué un abans i
un després, que tot el món ens ha sabut reconèixer. A banda de l’èxit esportiu clàssic,
cal assenyalar també el dels Paralímpics,
l’Olimpíada Cultural i al final d’aquell any, la I Marató de TV3. Em
permetreu que m’estengui en aquest article sobre el darrer concepte.