MANIFESST EN FAVOR DE LA CULTURA CATALANA
Ahir, diumenge 7 d’abril, es va celebrar
al badaloní barri de Llefià la Festa de
la Cultura Catalana, organitzada conjuntament per Òmnium Cultural de Badalona-Barcelonès Nord i l’Ateneu Cultural de
Llefià, entitat membre de la Comissió
de Cultura de Llefià. La festa va consistir en una sèrie d’activitats i
jocs d’animació infantil, esmorzar gratuït per tothom, a base de coca amb
xocolata i, finalment, una ballada de sardanes. Abans de començar l’esmentada
ballada, el president de l’Ateneu Cultural de Llefià, el sr. Dídac Rubio, va
adreçar unes paraules al públic assistent per agrair la seva assistència i va
pronunciar un manifest de defensa de la cultura catalana, que
va finalitzar amb el cant d’Els Segadors i un fort crit de “Visca Catalunya
Lliure”. A continuació reproduïm el text de l’esmentat manifest:
CULTURA, CULTURA I CULTURA
Vull adreçar-vos un breu missatge que
podria resumir-se en tres paraules que en realitat n’és una de sola, però
escrita amb lletres ben grosses: CULTURA,
CULTURA i CULTURA.
Perquè la cultura és allò que ens fa humans, en tant que és l’element que ens diferencia
dels animals i el que ens fa possible evolucionar
gràcies a la transmissió generacional mitjançant el llenguatge.
A la vida, tots els aspectes estan
impregnats de cultura: les arts, la gastronomia, el treball i els oficis, el
món urbà, el món rural, les tradicions... Cada col·lectiu, país o nació en té
una de pròpia. Totes les cultures són,
generalment, interessants, riques i dignes i en el món globalitzat on vivim
hem d’estar oberts a conèixer aspectes d’altres col·lectivitats i hem de mostrar-nos receptius als intercanvis
culturals, perquè ens ajuden a tenir una visió més àmplia del món i a obrir
la ment. Però per damunt de tot, no hem de perdre de vista que nosaltres som CATALANS, i la cultura que
hem de protegir, estimar i fomentar és la nostra pròpia i nacional. Totes
les societats, fins a la més oberta, prioritzen la seva cultura, i Catalunya no
ha de ser l’excepció, com de vegades ho sembla, almenys a certes zones del nostre territori. Hem de posar la cultura
catalana per davant de les altres i dotar-la del prestigi que es mereix, no
perquè sigui superior a la resta, sinó simplement perquè és la de casa nostra.