LA TRAMPA FEDERALISTA
Aquest article pot ser la segona part de
l’anterior, on presentava el federalisme espanyol de vol gallinaire de Pere
Navarro. En aquest cas, pretenc analitzar el fet que el discurs del líder del
PSC és l’avançada del que arribarà més endavant, avalat per amplis sectors de la
política, els mitjans de comunicació i el món intel·lectual espanyol, la idea d’una possible Espanya Federal com
a intent desesperat d’evitar la nostra independència.
Arribat aquest moment, hi ha el risc que alguns catalans de bona fe o amb poca visió de
futur, poc coneixement de la Història, amb la síndrome d’Estocolm i una bona dosi de
por, o bé amb poques ganes de sorolls i enrenous es deixin seduir per aquesta cantarella, i nosaltres, els
independentistes radicals (els que ataquem el problema d’arrel, que això és el
que vol dir radical) haurem d’invertir
esforços, per cansat que sigui, a fer-los caure la bena dels ulls i el lliri de
la mà.
Espanya es nega a negociar amb Catalunya
la marxa del procés emancipador. La periodista Pilar Rahola recordava aquest matí a RAC1 que un periodista del diari ABC li va dir que era absurd negociar amb els
catalans quan ens podien vèncer sense fer-ho. No tots els espanyols són
així, però sí que aquesta és la tendència i la postura dels que manen. Però aquests seran els que correran a negociar
amb plantejaments federalistes i de concerts econòmics quan estiguem culminant
el procés. La resposta de Catalunya ha de ser un NO rotund.