PERE NAVARRO, FEDERALISTA ESPANYOL
Si en algun moment hi va haver des de
Catalunya un projecte federalista seriós per Espanya no hi ha dubte que fou
esborrat del mapa per tres tsunamis: la
trista singladura del procés de reforma estatutària, la sentència del TC de
2010 i, el més important, la manifestació del passat Onze de Setembre, on
el crit unànim era “INDEPENDÈNCIA” i no pas “Estat Federal”.
Tot i això, hi ha gent entestada a
estavellar-se contra els murs, potser perquè no hi veuen més enlla dels seus
nassos o perquè els agrada imposar el seu criteri minoritari a les majories. El federalisme espanyol és inviable perquè
la nació majoritària de les que componen l’actual estat, i la seva matriu,
Castella, no ho duu als gens. La Història ens ho demostra. Tots els
territoris conquerits per les forces castellanes a l’Edat Mitjana i Moderna
eren annexionats a Castella i gestionats com possessions castellanes. Les propostes federalistes serioses només
han sorgit, per contra, de territoris que tenen passat federal o confederal
com és el cas de Catalunya.
Federalsime
ve de la veu llatijna “foedus”, que
vol dir pacte. Castella no pacta, ni en sap ni ho vol. Castella/Espanya imposa i els altres accepten o marxen com han fet
tantes nacions de l’Amèrica Llatina o Filipines. No debades, Espanya és l’estat
que més secessions ha patit al llarg de la Història. Ha estat precisament per
aquest caràcter del “todo o nada”,
que ha tendit més al segon concepte que no pas al primer.
Per això em molesta molt que hi hagi gent
esmerçant esforços, segurament diners i temps a un projecte avortat des del punt
de partida, com fa en Pere Navarro,
lìder del PSC. Em molesta tant aquest projecte de Barcelona cap a Madrid, com
el centralitzador via Madrid-Barcelona, perquè tots dos són imposicions. Els catalans, sent com som minoria a l’estat
espanyol, no tenim cap dret a imposar
una cosa en la qual Espanya no hi creu (i de fet, cada cop hi creuen menys
catalans), de la mateixa manera que Espanya no té dret a imposar-nos als
catalans el seu projecte uniformitzador. L’hegemonia
es debat entre independentisme i centralisme i els camins intermitjos no
hi tenen cabuda, perquè tret de quatre il·luminats que van a la seva, ningú més
hi té cap interès.
Però és que, a més, pensàvem que els federalistes com Pere Navarro volien com a mínim un
estat federal en què Catalunya pogués gestionar els seus recursos; un
finançament “a la basca”, per dir-ho de manera entenedora. Aquest era el mínim
dels mínims. Però resulta que no. S’aposta per un estat federal on nosaltres no
ens hem d’equiparar als bascos, sinó que els
bascos són els que han d’abandonar les seves peculiaritats per compartir i
gestionar la nostra misèria. És a dir, el federalisme de Pere Navarro és un
estat autonòmic encara més uniforme del que ja tenim.
Bravo, senyor Navarro! És incapaç de
solucionar els problemes de casa i es fica a casa dels bascos a empudegar. Què
ens ha d’importar a nosaltres el que tinguin els bascos? Si els funciona millor que a nosaltres, no fóra millor copiar el seu
sistema que no que ells s’apuntin a la ruïna del nostre? A qui pensa convèncer
amb un argument tan botifler i vergonyós?
Semblava que no podia haver-hi ningú més
nociu per al país i el mateix PSC que José Montilla, però aquest Navarro el
guanya. Encara li haurem d’agrair la conversió del seu partit en un de
marginal. Hauria pogut ser un veritable
escull en el nostre projecte d’alliberament nacional, però el seu líder l’està
dinamitant des de dins. No m’estranya que l’ala catalanista del partit
sigui centrifugada. S’estan quedant quatre arreplegats que no saben a què juguen,
que un dia opinen una cosa i l’endemà la contrària. Que constantment reben
correctius dels seus amos de Madrid... En fi, com diuen els amics valencians,
per cagar-se i no torcar-se.
Els federalistes són les llàgrimes de cocodril de "la morta"
ResponEliminaDe cap manera federar-nos amb "la morta" !
----------
Català! No et federis mai ni amb Espanya, ni amb els espanyols, ni amb les seves comunitats, ni amb els seus governs.
No ho facis perquè seria el certificat de defunció definitiu de tota la nostra nació i aleshores Catalunya emmudiria per sempre!
....
Català, no escoltis mai la veu dels federalistes, són espanyolistes disfressats que veuen com s'acosta la seva decadència i s'adonen que ja perden la víctima que tans els ha engreixat, no els escoltis, no te'ls creguis! perquè són com serps enganyoses que sols et volen per xuclar-te la sang, robar-te les teves coses, deixar-te sense la saba de la vida i de la llibertat del teu Poble, la saba de la vida i de la llibertat de la teva nació, tot plegat només per ressucitar "la morta" que ja Joan Maragall va desenmascarar!
La "morta" ha robat i ferit de mort molts pobles d'Europa, d'Àsia i de Sud-Amèrica! Milions d'humans han patit la seva violència física i mental. Tot el que han robat s'ho han dilapidat ... muntanyes d'or i plata robades, perdudes i malversades, rius de sang vessats, vides segades, llengües minoritzades, la ruïna més vergonyosa de la història perpetrada contra molts i d'una manera molt més cruenta contra els sudamericans a qui hipòcritament els anomenen "hermanos".
Catalans no deixem de cap manera, ara que podem marxar-ne. no deixem que Catalunya caigui definitivament sota els seus tentacles, sota els tentacles de "la morta". Ara que ja no poden usar la violència física més terrible que tantes vegades han exercitat, ara que tenen les mans lligades pels decrets europeus i estant supeditats a les ordres de la OTAN ... ara, no escoltem per res als federalistes! Personatges enganyosos disfressats d'una aparent bondat que ja ningú s'ho creu ni s'ho empassa.
Salvador Molins, BIC-CA
El federalisme és una via morta. De fet, sempre ho ha estat, però ara més que mai, perquè quan tens la plena llibertat a tocar no et conformes amb una part.
ResponEliminaSer lliure és com estar embarassada una dona. O ho està o no ho està, però no ho pot estar a mitges.
Dues nacions amb visions del món tan diferents i amb maneres de fer tan cntraposades com Catalunya i Espanya no es poden federar mai. És com barrejar aigua amb oli. Per molt que remenis sempre acaben separant-se.