L’AVE, DE TREN A CANAL
L’AVE va arribar a la falsa frontera entre
el Principat i la Catalunya del Nord amb 20
anys de retard. I ara resulta que el ministeri de Foment en mans del PSOE i
el PP no ens va construir un tren, sinó
un canal o més ben dit, una claveguera que quan no porta aigua permet que
circulin els Trens de Gran Velocitat, que tampoc són ben bé això, perquè en el
seu tram entre Barcelona i Figueres no assoleixen aquesta marca de velocitat.
És curiós que Espanya sigui el segon país
del món amb més quilòmetres de vies d’alta velocitat i justament els únics
problemes els ha tingut amb els trams catalans. L’arribada de l’AVE al nostre país ha estat un calvari. A més del
retard de dues dècades amb el consegüent perjudici econòmic que ens ha causat,
cal sumar-hi esvorancs, retards diaris a
rodalies, haver de suportar ministres indecents i prepotents tractant-nos com
si fóssim imbècils... I un cop acabat ens adonem que, com no podia ser d’altra
manera amb aquests ingredients, com en tantes altres infraestructures, ens han
fet una xapussa per la qual, a sobre,
ens fan pagar les tarifes més cares de tot l’estat.
Com passa amb les carreteres, ports i
aeroports, en el cas de l’AVE l’estat,
espanyol ja sigui amb governs del PSOE i del PP destina els pitjors recursos,
els pressupostos més baixos i mai executats al 100% i sembla que també els
pitjors enginyers per tal de fastiguejar-nos al màxim possible. No s’adonen
que obrant així posen en evidència el fracàs de l’estat espanyol. Quan s’inunda
l’AVE a Girona, la imatge que queda més malparada és la de la “marca Espanya”,
ja prou devaluada, perquè el que queda interromput és la connexió amb Europa. Però
si tot això serveix per maltractar Catalunya, ho donen per bo. No té cap altra
explicació fer un mur de contenció o endegament d’un riu amb totxana. Cada cop que a Girona caiguin 20 litres d’aigua
en mig hora trobarem les vies de tren convertides en un canal, i amb el nostre clima
mediterrani, aquest tipus de ruixats són plenament habituals. També ho són a
València o Andalusia. Per què allà no han tingut aquest tipus de problemes?
Doncs perquè allà els murs s’han fet amb formigó armat.
Tot ens porta allà mateix. És difícil
tirar endavant quan no es té un estat propi, però és impossible quan tens un estat que et governa en contra, com li passa
a Catalunya. Fins que no siguem independents i puguem decidir quines
infraestructures ens convenen i dotar-les dels recursos necessaris tindrem un país
de segona, inconnex, empantanegat i obsolet. Unes carreteres que haurien de ser la porta d’Europa, i en alguns casos
ofereixen un estat lamentable, amb una taxa d’accidents que fa avergonyir; una xarxa de rodalies que encara conserva
catenàries dels anys de la II República; el port més important del Mediterrani amb terminals a mig construir,
sense accessos de sortida; un aeroport
que al màxim que pot aspirar és a ser la principal sucursal de Barajas, mentre
podria ser el principal hub del Sud d’Europa;
i un AVE que quan plou esdevé un
canal d’aigües corrompudes que, com a premi, és el més car. I tot a l’espera
que construeixin el corredor mediterrani
de mercaderies, que ja veurem quines noves sorpreses desagradables ens
depararà, ja que res no fa pensar que treballin amb diligència amb bons
materials i dedicant-hi els recursos que hi pertoca.
Us haureu fixat que sempre faig servir l’expressió AVE, i no TGV, més
preferida pels catalans. Està fet amb tota la intenció, perquè aquest tren/canal que ens han construït porta tota
l’empremta de la marca Espanya. No arriba a “alta velocitat” i l’únic que
domina és la E d’Espanya, un estat que fa aigües i que prefereix enfonsar-se si
amb això aconsegueix arrossegar Catalunya.
Per
a alguns, l’opció independentista no és prou clara. Però el que no deixa cap
mena de dubte és que amb Espanya, Catalunya no té cap futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada