SEPARACIÓ DE PODERS
Tots sabem que Espanya està en contra de la separació. Però no només de la de
Catalunya, sinó de la de qualsevol tipus.
En tenim un bon exemple quan no saben separar la corrupció d’un polñitic
concret de la de tot un procés de país. Però el pitjor de tot és el fet de no saber o no voler separar
els poders executiu, legislatiu i judicial, perquè aquesta és la base de la
democràcia, el seu fonament des dels temps de la Il·lustració. Per al PP i el
PSOE, Montesquieu deu ser una estació d’esquí dels Alps.
Si no és així, com podem explicar que abans de sortir una llei publicada des
del Parlament de Catalunya, el govern central ja sàpiga quina serà la resposta
del Tribunal Constitucional respecte al recurs interposat contra aquesta
llei? Encara més, com és possible que el
TC esmentat estigui format per jutges triats a dit pels partits polítics i que
alguns d’aquests juristes en siguin militants reconeguts? Espanya fa un
batibull infumable de tres poders que haurien
d’actuar de manera independent, però és clar, independència ja sabem que és una paraula que causa urticària a l’estat
espanyol.
A més a més dels tres poders barrejats cal
sumar un altre que el Baró de Montesqueiu no enunciava perquè en el seu temps
no existia: el de les grans
multinacionals i l’especulació, que a Espanya és qui de veritat mana i té
empresonats els altres tres i també afecta Catalunya, amb la diferència que aquí no forma part de la nostra tradició
productiva, en contra del que passa a Madrid.
Precisament per això, Catalunya té l’oportunitat de sortir-se’n amb la creació d’un nou
estat, on puguem tirar endavant el
nostre projecte productiu, basat en la petita i mitjana empresa que tants
beneficis i estabilitat ha donat al llarg de la història. I també aquest nou
estat que està en camí ha de servir per crear unes lleis que garanteixin la divisió de poders. Els jutges de qualsevol
tribunal català han de ser escollits per
juristes tenint en compte els seus mèrits i de cap manera, el poder
executiu hi pot influir. La figura de l’indult
tan usual a Espanya, una reminiscència del franquisme, senzillament ha de desaparèixer del corpus de lleis catalanes. La
sentència d’un jutge pot ser revisada i recorreguda per vies legals, però la
darrera paraula ha d’emanar del poder judicial. És aquesta l’única manera d’assegurar uns mínims de qualitat a la
democràcia catalana, tot allò que li manca a l’espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada