Badalona Independentista

TE N’HAS ANAT, PERÒ HI SERÀS SEMPRE

            Sembla que els catalans no puguem gaudir mai d’una felicitat completa i duradora. Quan les coses van bé, sempre hi ha a punt algun fenomen per esguerrar-ho tot. Després del sobresalt que fa unes setmanes vam tenir en saber que la Muriel havia estat atropellada per una bicicleta, crèiem que s’estava recuperant; però diumenge passat ens vam llevar amb la trista notícia que ens havia deixat per sempre.

            Sense cap mena de dubte, és aquesta una gran pèrdua per a la nostra societat. Per damunt de les seves idees, la Muriel era una dona radicalment bona. La prova d’això és la gran quantitat de missatges d’afecte que han recorregut el país, de part de persones molt diverses i en molts casos antagònics a la seva ideologia política, llevat d’algunes excepcions gens honroses, que demostren no conèixer realment la Muriel o no tenir prou nivell per arribar a entendre la seva dimensió humana.

Educada i culta, sempre amb un somriure generós, però alhora amb uns plantejaments ferms i una convicció total en els seus ideals, que la convertien en una de les persones més aptes per dur a bon port allò en el que creia. Deixar un projecte a les seves mans era garantia d’èxit en fons i forma.

            El seu capteniment, en el terreny polític i l’activisme social la convertia en una peça clau del procés sobiranista català. Ella no parlava mai de vencedors i vençuts, ni de bàndols. Tampoc alçava mai la veu ni abandonava el to cordial, cosa que li atorgava una autoritat envers l’audiència. Es feia escoltar; seduïa amb la paraula, sempre en la justa mesura; l’equilibri, i per tant, la virtut. Un optimisme traduït en el seu somriure, capaç de convèncer els més escèptics.

            El seu compromís insubornable amb la llengua, la cultura i la llibertat de Catalunya, sempre des de les files socials, i en els darrers temps a les de la política, van servir perquè tothom trobés un referent en com es pot defensar sense ofendre i de com es pot preservar i protegir allò teu amb dignitat i amb esperit positiu i bona cara, però alhora amb fortalesa i valor.

            Ha estat un exemple de discreció i senzillesa fins al moment de la mort. Se n’ha anat sense fer soroll, el dia que alguns assenyalen com el dels enamorats. Hem perdut la seva presència física, la seva veu dolça, el seu somriure sincer... Però una part d’ella continuarà sempre entre nosaltres: el seu exemple i la seva lluita per aconseguir construir una Catalunya millor, més justa i lliure. Hem de posar-hi tot el nostre esforç. Li ho devem. D’aquesta manera, continuarà bategant ben fort dins del cor del nostre poble.

“No som aquí per buscar un somni; nosaltres som el somni.”

Descansa en pau, Muriel.