VAGI-SE’N, SENYOR GONZÁLEZ
Felipe González, expresident del govern
espanyol, ha adreçat una carta als catalans a través d’un diari. Com era
d’esperar, intenta dissuadir-nos per
deixar córrer el procés independentista que estem a punt de culminar. I no
hi ha res més sà que poder debatre sobre una idea, apuntant els pros i els
contres. El que no es pot tolerar en una
societat democràtica és la manca de respecte, que és precisament el que
destil·la a tots els nivells aquest personatge amb la seva missiva.
Ha comparat la situació actual de Catalunya amb la de l’Alemanya nazi o la
Itàlia feixista dels anys 30. A més ha afirmat que el nostre país corre el
perill d’esdevenir l’Albània del segle
XXI. Això és una fastigosa manca de
respecte no només als catalans, sinó també als alemanys i italians, i per
extensió a tots els col·lectius, que han
estat víctimes de fenòmens tan greu que res té a veure amb la situació de
cap ciutadà català actual. En canvi, la
seva postura, anàloga a la que manté l’altre gran partit del poder
espanyol, sí recorda la dels anys 30 o
fins i tot èpoques més reculades, en tant que justifiquen tots els mètodes
per aturar un poble que simplement es vol expressar democràticament per ser més
lliure.
A
banda d’esgrimir els típics arguments de la por ja prou coneguts i repetits
fins a l’extenuació, n’ha creat un de nou: la
pèrdua de vincles amb Sudamèrica. I ho diu justament l’endemà que un delegat de la Generalitat hagi estat
convidat pels diputats uruguaians a exposar el procés independentista
català, fent cas omís a les pressions de
la diplomàcia espanyola, que ha fet mans i mànigues, com sempre, per evitar
la internacionalització del nostre procés.
On no ha estat pas tan original és en l’elaboració
d’un corpus argumental per convèncer els catalans de les bondats que suposa
romandre a Espanya. Ni un sol argument. Zero. La mateixa idea prepotent de
sempre de sobreentendre que sense Espanya, Catalunya no té cap raó de ser. Que
Espanya dóna sentit a l’existència de Catalunya. I que els catalans, uns
eterns menors d’edat, no sabem què convé a la nostra terra i ens ho han de dir
des de fora. No debades, l’altre artífex
de la unitat immutable i indissoluble d’Espanya, José María Aznar, ha corregut
a alinear-se amb aquell que fou el seu
gran rival. Fins i tot alguns catalans de no sé quina Catalunya, com Carme Chacón, han subscrit la missiva del seu
cabdill, deixant en una posició complicada el ja residual PSC. I no cal dir
que el
nostre exalcalde també ha aplaudit a cops de palangana aquesta carta
amb pudor de naftalina.
Doncs
bé, no necessitem lliçons de personatges
foscos i cràpules com vostè, Felipe González, instaurador del terrorisme d’estat
(GAL). No podem mirar a la cara gent tan falsa com vostè que, suposadament, lluitava contra els senyorets i cacics de
la seva terra, aquells que van expulsar d’Andalusia tants compatriotes seus,
que ara són compatriotes catalans i una peça clau per a la instauració de la
República Catalana. S’ha acabat convertint en un d’aquests senyorets i neda en
l’abundància i en la mateixa corrupció que ells. Lluny de ser un referent a
qui tenir en compte, serà l’exemple de
la Catalunya que no volem construir, sinó de l’Espanya que volem deixar enrere.
Per
últim, i parafrasejant l’ara amic seu i abans rival acèrrim: “Vagi-se’n, senyor González”. Vagi-se’n a
la porra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada