Encara que la veritable inicial sigui la
mateixa que la de paraules com “coratge”, “contundència”, “civisme” o
“compromís”, aquests dies hem d’associar
Catalunya amb conceptes com “voluntat”, “votar”, “victòria” i “valor”.
Prova d’això és la manifestació massiva que protagonitzarem l’11 de Setembre,
Diada Naciomal de Catalunya, en forma de mosaic
gegantí de la nostra Senyera, a través de les dues vies principals que
travessen la nostra capital de Sud a Nord i de mar a muntanya.
La Gran Via de les Corts Catalanes i l’Avinguda
Diagonal foren dissenyades per Ildefons Cerdà el 1859 en el seu famós Pla de
Reforma i Eixample, amb el qual pretenia i va aconseguir convertir Barcelona en
una gran ciutat mediterrania i europea, una síntesi de la vocació vertebral de
la nació catalana.
No hem de tenir cap dubte que la
mobil·lització serà un èxit rotund, tot i la campanya de desmoralització i
deslegitimació que ha dut a terme el nostre adversari. Alguns catalans que per un motiu o altre han anat a
Madrid aquestes darreres setmanes diuen haver observat una sensació d’eufòrria per part dels sectors més contraris al procés
català. Aquest estat d’eufòria, sembla ser, deriva de la creença que havent desemmascarat Jordi Pujol, han
aconseguit desactivar l’independentisme. Aquest dijous els tornarem a fer
tocar de peus a terra. Precisament, l’acarnissament despietat contra Jordi
Pujol i el fet de voler vincular la seva corrupció a la de tot el moviment
independentista ha estat l’empenta que ha fet que alguns catalans desconcertats
durant uns dies per la confessió vergonyosa del que fou President de la
Generalitat, hagin acabat reaccionant. També hi ha col·laborat un episodi tan
surrealista i patètic com ha estat la suspensió
de la presentació de la novel·la Victus
d’Albert Sánchez Piñol, a Uttrecht, per ordre del ministeri d’Afers Exteriors.
D’altra banda, amb quina autoritat poden alliçonar-nos aquests polítics espanyols
sobre temes de corrupció?
I és que l’estat que governa contra Catalunya
és tan matusser que no sap ni aprofitar les seves armes amb adequació i equilibri.
Els que gaudeixen amb les misèries alienes, com el ministre Montoro, perden l’oremus,
portats per l’odi que els envaeix, i acaben excitant els ànims del rival, en
comptes de minar-los.
Aquest 11 de Setembre commemorem 300 anys
de lluita i de supervivència; també de patiment i de privació de llibertat.
Aquesta Diada és la definitiva, per això,des de Badalona Independentista animem
tothom a participar en la gran V, pas previ a la consulta de la llibertat. Escriguem
tots junts la nostra història sent-ne protagonistes. El món ens mira. Aprofitem
per enlluernar-lo amb la nostra alegria i el nostre civisme. Fem que els
reaccionaris a la democràcia passin de la falsa eufòria a l’esquizofrènia. I aconseguim també que la plaça que forma
el vèrtex de la V, la mé gran de Barcelona, faci honor al seu nom i sigui
testimoni de la més immensa de les Glòries Catalanes.
Bona Diada de lluita i de victòria.
VISCA CATALUNYA LLIURE!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada