TORNA LA PLAGA
Ciutadans de Catalunya: Ja el tornem a
tenir aquí. L’heroi del Perejil, el gos llepaculs de l’amo Bush junior, el toro
de Pucela, el Tirano Banderas de Plaza
Colón, el de les “xapes”, la llumenera de la Universitat de Georgetown, el
“castellano viejo” de Larra, el
cervell preclar de la FAES, el plantador de la llavor de la tremenda crisi
actual, el paladí de la “Castella
miserable” de Machado, el marit de l’alcaldessa del Madrid olimpic, el de
la dreta de la foto de les Açores, aquell que parlava català a la intimitat
(quin fàstic veure la nostrra llengua destrossada per la seva boca); el baluard d¡un règim salvatge que
agonitzava tot just fa 38 anys al llit, però que no va arribar a morir del tot
i es va deixar domesticar a canvi de continuar remenant les cireres; aquell que
per referir-se a ETA parlava de “Frente
de Liberación del Puebo Vasco, el “charlotín
sacaloquepuedas”, com el va batejar santament l’immens Pepe Rubianes... Tot
aquest reguitzell de títols i molts més per tal de definir el salvapàtries
Aznar, de nissaga autoritària i de tarannà prepotent a balquena.
La
bèstia ha estat una bona temprada hivernant, però les darreres sacsejades
que pateix Espanya “la nació més antiga del món”, com ara en diuen, l’han
desperrtat, i val a dir que té mal despertar. Ha començat a badar boca traient una escuma que fins i tot ha esquitxat
els seus antics companys de viatge, que no van assistir a la presentació de
les seves tristes i miserables memòries amb aires de grandesa, causant la seva
ira desenfrenada. Per la part que ens toca als catalans, ja va advertir que abans que es trenqués Espanya ho faria
Catalunya. És natural que els exemplars d’aquesta espèice hagin de deixar
anar de tant en tant la verinada amb la seva llengua d’escurçó, perquè sinó
ells mateixos s’emmetzinarien. Ara ha tornat a la càrrega, dient-ne una de més
grossa en amenaçar amb l’empresonament
del President de la Generalitat si s’entesta a convocar la consulta per la
llibertat del poble català.
De fet, no seria la primera vegada. Aznar no té ni imaginació per inventar
res de nou, simplement recorre al que van fer els avantpassats de la seva
família política. El President Companys
ja va ser empresonat, i no un cop, sinó dos, i finalment fou afusellat. De
tota manera, no comprenc com pot ser empresonat el President Artur Mas per cridar els
catalans a les urnes i, en canvi, Aznar
no vagi a la garjola i ni tan sols hagi estat jutjat, tenint en copte els quasi
200 morts que porta a l’esquena arran de l’atemptat de l’11M. Qui va
col·locar les bombesals trens va ser Al-Qaida, però el responsable últim va ser
aquell milhomes per ficar-nos en una guerra de la qual només eren partidaris
ell i els seus acòlits. Si tingués un
mímim de vergonya i de decència es limitaria a restar amagat a la seva cova
consumit pels remordiments de consciència per haver destrossat 200 famílies pel
seu afany de protagonisme.
Aquest espanyol exemplar que entre 2004 i
2011 feia conferències per tot arreu traient
del cap a possibles inversors que invertissin a Espanya perquè era un país en
risc de balcanització no ens ha de fer cap por. Ni ell ni els seus tenen el que s’ha de tenir per venir a Catalunya i
empresonar ningú, i si ho arribessin a fer encegats pel seu odi, aquesta
seria l’empenta definitiva cap a la independència, reoclzada, a més, a nivell
internacional. És, per tant, un carreró sense sortida. Cada obstacle que posen
o cada cop que apareixen individus expressant-se amb to “aznaril”augmenta l’independentisme.
Potser vol empresonar també els milions de catalans que volem la consulta.
El
sol fet de perdre de vista especímens com aquest, ja és un argument de pes a
favor de la indeèndència, perquè causa feredat mantenir qualsevol lligam
amb ell, ni tan sols quelcom tan eteri com formar part del mateix estat.
Aquest monstre demostra la seva por a l’exercici de la democràcia, i que
allò “atado y bien atado” es desfaci
completament. I els catalans tenim la
sort de tenir l’arma de la democràcia ben esmolada.
Així doncs, “senyor” Aznar, enfili’s al
pal on té penjada la bandera espanyola al seu jardí, tapi’s amb la rojigualda i privi’ns de la seva presèmcia
tòxica i immunda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada