MADRID, 2020: DECADÈNCIA I RIDÍCUL
VIA CATALANA: IL·LUSIÓ I FUTUR
En l’espai
de quatre dies escassos, l’estat espanyol viurà les dues cares de la mateixa
moneda, que denoten la seva decadència: el fracàs estrepitós de Madrid 2020 i la
Via Catalana.
Dissabte passat, el COI (Comitè Olímpic
Internacional) va eliminar la candidatura madrilenya a les Olimpíades de 2020 a
les primeres de canvi. Fins i tot, va quedar per sota d’Istambul, amb els
problemes d’ordre públic que pateix la ciutat turca. El ridícul va ser flagrant, no per no haver guanyat, sinó perquè a més
de no saber-ho fer, tampoc han sabut perdre, atès el reguitzell
d’escarafalls, desqualificacions i calúmnies abocades contra els membres del
COI.
Segons la majoria de les veus qosenses, el Comitè té mania a Espanya, com si
això fos una escola d’infants. A més acusa de pressions i suborns. Si això fos així, Espanya tampoc té dret a
escandalitzar-se, perquè és el que
l’estat espanyol acostuma a fer assíduament en tots els àmbits. Posaré un
exemple, precisament del terreny esportiu, que ens afecta als catalans. Fa deu
anys, la Federació Catalana de Patinatge,
cofundadora de la Federació Internacional (FIRS), havia fet discretament tots
els passos per ser acceptada com a membre de ple dret en aquest organisme. Quan
semblava que tot estava lligat, en una assemblea celebrada a Fresno (Califòrnia), que fou concebuda
com un pur tràmit formal per ratificar-ne l’adhesió, la Federació Espanyola va remoure cel i terra fent valdre la seva
maquinària de pressió per evitar que Catalunya fos admesa, i ho va
aconseguir. Per tant, com ells diuen “donde
las dan las toman”. El temps posa tothom a lloc. Per aquest tipus de coses
és ben normal que molts catalans sentissin un bon regust de boca dissabrte al
vespre.
Si som objectius, hem de reconèixer a
Madrid virtuts en la seva candidatura. Mèrits
que l’haurien fet arribar fàcilment a la ronda final de votacions. Però en cap
cas era la favorita. Ràpidament enumero raons que devien fer dacantar el
COI cap a on ho va fer.
-Madrid és l’ajuntament més endeutat de tot Europa.
-El president de la delegació per la
defensa de la candidatura madrilenya és membre d’una famíllia reial involucrada en casos de corrupció (pressumptament).
-Espanya sempre ha tingut una legislació molt laxa envers el dopatge.
-La corrupció
es menja el país de viu en viu. L’ajuntament de Madrid en primer terme.
-El nivell
d’anglès d’alguns representants era pitjor que ínfim. El president del govern
no va fer-hi cap esforç. L’alcaldessa de Madrid ho va intentar, però amb una entonació pèssima, com si davant
tingués marrecs de 5 anys i fent soflames
prepotents sobre l’estil de vida espanyol.
-El sistema
bancari espanyol penja d’un fil, especialment la principal corporació
madrilenya, Bankia.
-S’ha de tenir molt poc senderi per
organitzar un mes abans de l’elecció un embolic
internacional per l’afer de Gibraltar, tenint en compte el pes enorme del
món anglosaxó al sí del COI.
-El president del COE va copiar la seva tesi doctoral, i això fou desvelat pels alemanys
no fa gaire.
-Espanya viu unes tensions territorials que de ben segur hauran fet canviar el mapa
espanyol d’aquí a set anys.
-Van dir que ja tenien 50 vots a la butxaca abans del veredicte i ja estaven de
celebració hores abans que se sabés el resultat.
I és que Espanya sempre va igual. Estic
molt d’acord amb al reflexió que ha fet el professor Sebastià Serrano a un programa de TV3. Madrid, que sempre ha fet i desfet
dins d’Espanya com ha volgut, es pensa que pot anar pel món mamant-les dolces. Pensen que tothom ha de caure rendit als
seus peus, davant de la seva xuleria, fins i tot mehnystenint i infravalorant
els altres competidors. A diferència de nosaltres, no saben el que costa aconseguir les coses, perquè tot els ha
caigut del cel per ser la capital de l’imperi on no es ponia el Sol. I quan les
coses els surten malament, en comptes de fer una anàlisi seriosa i aprendre
dels errors busquen el culpable fora i l’empastifen.
Van tan convençuts de la seva suficiència que ni tan sols escolten el que se’ls pregunta. Van amb el seu diucurs
i la seva bandera i els deixen anar, vingui o no a tomb. Amaguen els problemes sota la catifa, esperant que el temps els solucioni
per art de màgia, i si no, en neguen l’existència. Per això ells han perdut
tres cops seguits allà on nosaltres ja fa més de 20 anys que vam guanya. Si
Madrid té un mínim de vergonya, no es presentarà per quart cop consecutiu; si
ho fa, tornarà a perdre. Serà millor que tots plegats vagin a la Plaza Mayor a prendre un relaxant café con leche, abans de tornar a
hipotecar diners en projectes fallits.
La cara dels delegats espanyola
i la de la gent aplegada a la Puerta de
Alcalá, que hi van acudir enganyats perquè els van dir que tot
estava ben lligat, és la del fracàs.
La pèrdua d’un projecte comú que, segons
ells, havia de tornar a cohesionar Espanya, i de pas també permetria tornar a l’especulació immobiliària
per a l’enriquiment d’uns quants, i d’aquí ve la pèrdua de papers. Què passarà ara amb Madrid i tot el que ha
quedat a mig fer? La decadència espanyola es mastega i la seva imatge
malmesa a nivell intermacional, costarà molt de restablir.
Això contrasta amb el que es
prepara a Catalunya per aquesta Diada Nacional. Només caldrà fixar-nos en la cara de la gent que enllaçarà les seves mans
de punta a punta del país per dir al món
un altre cop i amb un efecte impactant que volem ser independents. I avui,
després de l’espectacle de Madrid 2020, molta gent comprendrà perquè ens volem
desmarcar d’una Espanya que no assumeix les seves responsabilitats, que
malbarata diners, que actua de manera prepotent i que els seus dirigents no
parlen més idiomes que el que els van ensenyar els seus pares.
La Via Catalana és la imatge de
la il·lusió d’un país, la mirada de futur, l’ànsia de progrés, la mà estesa al
món... Sense prepotència, amb discreció i amb fermesa, és a dir, a la catalana.
Bona Diada Nacional
Visca Catalunya Lliure
No sempre estic d'acord amb tu però aquesta vegada subscric de la primera a l'última paraula.
ResponElimina