dilluns, 6 de maig del 2013



LA LAPAO O LA SUBNORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

     Fa un fàstic repulsiu comprovar fins on arriba l’odi del PP envers Catalunya i els seus símbols, en especial la llengua, el signe més distintiu. Ara, a la nova llei de llengües de l’Aragó deixen de reconèixer el català com a llengua pròpia de la Franja de Ponent i s’inventen una denominació ridícula i patètica: LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental), unes sigles sospitosament semblants a les d’altres lleis humiliants i nefastes per la nostra nació, com LOAPA o LOFCA. Es tracta d’un gir quilomètric ple de revolts i esvorancs per evitar una paraula que els causa taquicàrdies: “català”.
     Però no ens hem d’enganyar i assenyalar el PP com a únic causant d’aquest insult als catalans, als mateixos aragonesos i a la dignitat i al senderi de tothom qui en tingui un bri. Bona part de la culpa és del partit que ha governat aquella comunitat autònoma durant la major part dels darrers 30 anys, el PSOE aragonès, que, a més, ha estat comandat per un franjolí, Marcel·lí Iglesias. Són culpables d’haver deixat que aquest problema s’enquistés durant dècades i finalment, de tancar-lo en fals, a mitges i a corre-cuita. Si en comptes d’això l’haguessin abordat d’entrada, mitjançant un procés de normalització lingüística, ara no estaríem davant d’una situació ridícula i forassenyada que es pot definir com a subnormalització lingüística com la que ara s’esdevé. Per tant, la culpa és compartida pels dos grans d’Espanya, PP i PSOE, acompanyats per les comparses del PAR i el PCUA, allò que en altres temps que sembla que ara tornen en deien “regiionalismo bien entendido”.

     El dictador Franco deia que el català era un dialecte. Ara, com que no tenen més nassos que acceptar que és una llengua, l’únic que els queda és intentar disgregar-la, mutilar-la i foragitar-la. Des de Saragossa, una de les ciutats més catalanòfobes de l’estatespanyol, se’n reien dels franjolins i els van ficar al cap que parlaven “chapurreao” i ara s’inventen un altre nom per la llengua mil·lenària del territori. Què es pot esperar d’una gent que a la llengua més genuïna de l’Aragó, la que li dóna nom, l’aragonès, li diuen ara LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica)? Són tan patètics que desconeixen fins i tot la geografia. El Prepirineu pertany al Pirineu, per tant, es podien estalviar dues inicials de les sigles perquè quedés un xic menys ridícules. A més, el Pont de Montanyana o Sopeira són viles pirinenques i entrarien dins de la LAPAO i no de la LAPAPYP. Són coses que passen quan es vol fer passar bou per bèstia grossa. Volen entaforar la seva porqueria mental amb calçador i el resultat és la riota d’Europa. D’altra banda, algú s’imagijna que un veí de Cretes o Mequinensa vagi pel món dient que parla LAPAO? O que alguna Universitat accepti aquesta denominació? Si és així, els catalans aviat podrem posar al curriculum que parlem una dotzena de llengües pel privilegi d’haver nascut a l’Est de la Península Ibèrica. Jo mateix, posat a fer l’imbècil, podré dir que parlo LCPACC (Llengua Catalana Pròpia de l’Àrea de la Costa Central).
     I per cert, espero que Telemadrid farà un reportatge exhaustiu vinculant Luisa Fernanda Rudi i els seus esbirros amb el nazisme per jugar amb el significart de les paraules i canviar-li el nom a les coses amb un objectiu polític, perquè canviar “català” per LAPAO i “aragonès” per LAPAPYP és escandalosament tendenciós, a banda d’hilarant.
     La llengua pròpia de la Franja de Ponent és el català des que aquells territoris foren repoblats per catalans a l’Edat Mitjana. Van estar a punt de formar part del Principat, però per capricis de la història van quedar a la banda aragonesa. Tanmateix, a ambdues ribes dels rius Noguera Ribagorçana, Algars i del pantà de Riba-roja es parla català, la llengua de Jesús Moncada, que en segles anteriors s’endinsava fins a Montsó, Binèfar i altres localitats. Li podran dir com vulguin, però la realitat sxmpre serà la mateixa, un univers català que potser algun dia renegarà d’una terra com l’aragonesa, que en comptes de valorar la seva diversitat com un tresor, intenta desnaturalitzar tot allò que no és castellà. Una nació fracassada, que ha passat de ser un regne amb caràcter propi, a esdevenir un apèndix llagoter de Castella.
     En aquesta embestida empresa pel PP als territoris catalans on governa i endega processos de subnormalització lingüística cal que els que ens mantenim fidels a les nostres arrels estiguem més units que mai i fem pinya per defensar els nostres drets i no permetre humiliacions com aquesta. Hem de combatre l’odi que destil·len els seus cervells malalts de mesquinesa amb audàcia i convicció. I des de Catalunya hem de tenir la mà estesa a tots els territoris dels Països Catalans i donar-los esperances i ensenyar-los un camí a seguir amb l’alliberament nacional que hem començat a traçar. És la via per poder viure amb dignitat i no haver de patir humiliacions i escopinades com la LAPAO.
     El respecte ens l’hem de guanyar, i ho farem quan siguem un estat independent i puguem parlar d’igual a igual amb els estats veïns per defensar els nostres interessos. Mentre no siguem un estat, no serem una entitat susceptible de ser respectada.
VISCA ELS PAÏSOS CATALANS LLIURES!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada