dilluns, 8 d’abril del 2013


MANIFESST EN FAVOR DE LA CULTURA CATALANA

     Ahir, diumenge 7 d’abril, es va celebrar al badaloní barri de Llefià la Festa de la Cultura Catalana, organitzada conjuntament per Òmnium Cultural de Badalona-Barcelonès Nord i l’Ateneu Cultural de Llefià, entitat membre de la Comissió de Cultura de Llefià. La festa va consistir en una sèrie d’activitats i jocs d’animació infantil, esmorzar gratuït per tothom, a base de coca amb xocolata i, finalment, una ballada de sardanes. Abans de començar l’esmentada ballada, el president de l’Ateneu Cultural de Llefià, el sr. Dídac Rubio, va adreçar unes paraules al públic assistent per agrair la seva assistència i va pronunciar un manifest de defensa de la cultura catalana, que va finalitzar amb el cant d’Els Segadors i un fort crit de “Visca Catalunya Lliure”. A continuació reproduïm el text de l’esmentat manifest:

CULTURA, CULTURA I CULTURA

     Vull adreçar-vos un breu missatge que podria resumir-se en tres paraules que en realitat n’és una de sola, però escrita amb lletres ben grosses: CULTURA, CULTURA i CULTURA.
     Perquè la cultura és allò que ens fa humans, en tant que és l’element que ens diferencia dels animals i el que ens fa possible evolucionar gràcies a la transmissió generacional mitjançant el llenguatge.
     A la vida, tots els aspectes estan impregnats de cultura: les arts, la gastronomia, el treball i els oficis, el món urbà, el món rural, les tradicions... Cada col·lectiu, país o nació en té una de pròpia. Totes les cultures són, generalment, interessants, riques i dignes i en el món globalitzat on vivim hem d’estar oberts a conèixer aspectes d’altres col·lectivitats i hem de mostrar-nos receptius als intercanvis culturals, perquè ens ajuden a tenir una visió més àmplia del món i a obrir la ment. Però per damunt de tot, no hem de perdre de vista que nosaltres som CATALANS, i la cultura que hem de protegir, estimar i fomentar és la nostra pròpia i nacional. Totes les societats, fins a la més oberta, prioritzen la seva cultura, i Catalunya no ha de ser l’excepció, com de vegades ho sembla, almenys a certes zones del nostre territori. Hem de posar la cultura catalana per davant de les altres i dotar-la del prestigi que es mereix, no perquè sigui superior a la resta, sinó simplement perquè és la de casa nostra.
     Hem d’apostar per la cultura per tirar el país endavant. Penseu que Catalunya sempre ha avançat amb una aposta ferma per la cultura. Els seus episodis d’esplendor i glòria han vingut de l a mà de moments culturals àlgids. Ja molt aviat, durant l’Edat Mitjana, l’expansió per la Mediterrània va coincidir amb un moment excels de les lletres catalanes: les Quatre Grans Cròniques, Ramon Llull, Joanot Martorell, Ausiàs March... (Evidentment, parlo de cultura catalana en el sentit ampli de tot el seu territori). També és el temps dels grans monuments i palaus gòtics. Al segle XIX, Catalunya, tot i ser un país pobre en recursos naturals, va ser capaç de realitzar la revolució industrial més punyent de tota la Mediterrània. De ben segur que la burgesia artífex d’aquest moviment no hauria tingut tant d’èxit si a més de diners, no haguessin posseït cultura. La revolució industrial catalana neix amb la Renaixença i en una segona onada, amb el Modernisme. Fins i tot els obrers que treballaven a les incipients fàbriques, maltractats com animals, de seguida van comprendre que només millorarien la seva condició mitjançant la via de la cultura, i una de les reivindicacions principals fou que llurs fills anessin a escola a educar-se i culturitzar-se. I podria continuar rememorant els anys republicans i alguns moments de la nostra història més recent, i sempre quedaria palès que com més s’ha pogut desplegar la cultura catalana, Catalunya ha viscut més dies de joia. I fins i tot en els temps més foscos ha estat la cultura catalana qui ha mantingut encesa la flama del país i ha permès que torni a resorgir amb més vigor.
     Per tant, la crisi actual no pot ser una excusa per abaixar els braços, relegar la cultura a un segon pla i permetre que les administracions l’abandonin. Els països pobres culturalment parlant són països sense identitat, sense rumb, sense objectius comuns, i estan condemnats a ser pobres en tots els àmbits.
     Catalunya viu actualment un moment històric que ha de marcar el nostre futur, i la cultura no pot mantenir-se absent, sinó que l’ha de capitanejar i dur-lo a bon port.

     Així doncs, acabo com he començat: CULTURA, CULTURA i CULTURA, perquè la cultura és identitat i progrés per a la Humanitat i la cultura catalana és, ha estat i serà identitat i progrés per als Països Catalans.

Moltes gràcies i VISCA CATALUNYA!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada