MANIFESST EN FAVOR DE LA CULTURA CATALANA
Ahir, diumenge 7 d’abril, es va celebrar
al badaloní barri de Llefià la Festa de
la Cultura Catalana, organitzada conjuntament per Òmnium Cultural de Badalona-Barcelonès Nord i l’Ateneu Cultural de
Llefià, entitat membre de la Comissió
de Cultura de Llefià. La festa va consistir en una sèrie d’activitats i
jocs d’animació infantil, esmorzar gratuït per tothom, a base de coca amb
xocolata i, finalment, una ballada de sardanes. Abans de començar l’esmentada
ballada, el president de l’Ateneu Cultural de Llefià, el sr. Dídac Rubio, va
adreçar unes paraules al públic assistent per agrair la seva assistència i va
pronunciar un manifest de defensa de la cultura catalana, que
va finalitzar amb el cant d’Els Segadors i un fort crit de “Visca Catalunya
Lliure”. A continuació reproduïm el text de l’esmentat manifest:
CULTURA, CULTURA I CULTURA
Vull adreçar-vos un breu missatge que
podria resumir-se en tres paraules que en realitat n’és una de sola, però
escrita amb lletres ben grosses: CULTURA,
CULTURA i CULTURA.
Perquè la cultura és allò que ens fa humans, en tant que és l’element que ens diferencia
dels animals i el que ens fa possible evolucionar
gràcies a la transmissió generacional mitjançant el llenguatge.
A la vida, tots els aspectes estan
impregnats de cultura: les arts, la gastronomia, el treball i els oficis, el
món urbà, el món rural, les tradicions... Cada col·lectiu, país o nació en té
una de pròpia. Totes les cultures són,
generalment, interessants, riques i dignes i en el món globalitzat on vivim
hem d’estar oberts a conèixer aspectes d’altres col·lectivitats i hem de mostrar-nos receptius als intercanvis
culturals, perquè ens ajuden a tenir una visió més àmplia del món i a obrir
la ment. Però per damunt de tot, no hem de perdre de vista que nosaltres som CATALANS, i la cultura que
hem de protegir, estimar i fomentar és la nostra pròpia i nacional. Totes
les societats, fins a la més oberta, prioritzen la seva cultura, i Catalunya no
ha de ser l’excepció, com de vegades ho sembla, almenys a certes zones del nostre territori. Hem de posar la cultura
catalana per davant de les altres i dotar-la del prestigi que es mereix, no
perquè sigui superior a la resta, sinó simplement perquè és la de casa nostra.
Hem d’apostar per la cultura per tirar el
país endavant. Penseu que Catalunya sempre
ha avançat amb una aposta ferma per la cultura. Els seus episodis d’esplendor
i glòria han vingut de l a mà de moments culturals àlgids. Ja molt aviat,
durant l’Edat Mitjana, l’expansió per la Mediterrània va coincidir amb un moment excels de les lletres catalanes:
les Quatre Grans Cròniques, Ramon Llull, Joanot Martorell, Ausiàs March...
(Evidentment, parlo de cultura catalana en el sentit ampli de tot el seu
territori). També és el temps dels grans monuments i palaus gòtics. Al segle
XIX, Catalunya, tot i ser un país pobre
en recursos naturals, va ser capaç de realitzar la revolució industrial més
punyent de tota la Mediterrània. De ben segur que la burgesia artífex d’aquest
moviment no hauria tingut tant d’èxit si
a més de diners, no haguessin posseït cultura. La revolució industrial catalana
neix amb la Renaixença i en una
segona onada, amb el Modernisme.
Fins i tot els obrers que treballaven a les incipients fàbriques, maltractats
com animals, de seguida van comprendre que només
millorarien la seva condició mitjançant la via de la cultura, i una de les
reivindicacions principals fou que llurs fills anessin a escola a educar-se i
culturitzar-se. I podria continuar rememorant els anys republicans i alguns
moments de la nostra història més recent, i sempre quedaria palès que com més s’ha pogut desplegar la cultura
catalana, Catalunya ha viscut més dies de joia. I fins i tot en els temps més foscos
ha estat la cultura catalana qui ha mantingut encesa la flama del país i ha
permès que torni a resorgir amb més vigor.
Per tant, la crisi actual no pot ser una excusa per abaixar els braços,
relegar la cultura a un segon pla i permetre que les administracions l’abandonin.
Els països pobres culturalment parlant
són països sense identitat, sense rumb, sense objectius comuns, i estan
condemnats a ser pobres en tots els àmbits.
Catalunya viu actualment un moment històric que ha de marcar el nostre
futur, i la cultura no pot
mantenir-se absent, sinó que l’ha de capitanejar i dur-lo a bon port.
Així doncs, acabo com he començat:
CULTURA, CULTURA i CULTURA, perquè la cultura és identitat i progrés per a la
Humanitat i la cultura catalana és, ha
estat i serà identitat i progrés per als Països Catalans.
Moltes
gràcies i VISCA CATALUNYA!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada