Badalona Independentista

MISÈRIA INTEL·LECTUAL

     Alguns polítics deuen pensar que el poble que representen és analfabet i sovint fan declaracions que són un insult i un veritable menyspreu a la intel·ligència de la societat. Un exemple de tot això és José Montilla.

     Qui va ser el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya ha afirmat recentment a TV3 que els referèndums són la fórmula dels dictadors. Per llogar-hi cadires! Com que Franco va utilitzar aquest mètode, buidant-lo de contingut, per crear-se una pàtina democràtica cara enfora, ara resulta que tots els referèndums del món són dictatorials. Aleshores, construir pantans també deu ser una mesura dictatorial, per la mateixa regla de tres. És un argument tan miserable que faria riure si no fes plorar, perquè és deplorable que una persona que ha ocupat un càrrec com el que ha ocupat demostri tanta misèria argumentativa.

     Em vénen al cap els referèndums de la Constitució de 1978, de l’OTAN, d’ingrés a la UE, de la Constitució europea, dels estatuts autonòmics... Tots aquests eren dictatorials? Precisament els socialistes han governat quan s’han convocat la majoria dels esmentats. No recordo que el senyor Montilla digués que el referèndum de l’Estatut de 2006, quan governava el seu partit a Catalunya i a Espanya, fos una mesura dictatorial. En tot cas ho va ser la sentència del Tribunal Constitucional, saltant.se la voluntat de tot un poble. Sembla mentida que aquest home hagi viscut una part de la seva vida sota una dictadura. Un home gris, del mateix color dels que en aquells temps repartien xarop d’estopa.

Al meu parer, és una persona molt pobra intel·lectualment parlant, o bé creu que la resta ho som per empassar-nos les seves poca-soltades. Tractant-se d’ell, deu ser una barreja de totes dues coses. En un altre article d’aquest blog parlàvem del ministre Wert en termes semblants; al final resultarà que és veritat que allò més semblant a un espanyol de dretes, n’és un d’esquerres.

     I parlant d’esquerres, com és possible que algú que es defineix socialdemòcrata estigui en contra de que es facin consultes al poble? Ell diu que no vol haver de triar entre les seves dues identitats. No és això el que es vol decidir en la consulta. Les identitats són personals. Hem de decidir si volen que el nostre país sigui lliure o no per tal que sigui viable en tot el seu conjunt. Jo sí que vull decidir, perquè tinc prou criteri per fer-ho, encara que altres, febles i covards, prefereixen que els de fora decideixin per ells.

     Que un personatge així hagi estat al davant d’una de les institucions més antigues d’Europa, al costat de noms com Francesc Macià o Llúís Companys és una xacra i una ignomínia per a la nostra història, i el pitjor de tot és que qui l’investiren foren precisament els independentistes, sense els quals, aquest individu no hauria arribat enlloc. Per sort, l’independentisme ha evolucionat i s’ha sabut centrar.

     El que hauria de fer, si tingués vergonya, és estar calladet, tenint en compte com va deixar el país. En això també s’assembla a un espanyol de dretes que va pel món donant lliçons amb el cap ben alt i amb 200 morts a l’esquena per haver-nos ficat en una guerra que ningú volia.

     Tot plegat misèria intel·lectual, ganes d’empudegar i contaminar un debat tan seriós com el del dret de decidir. Senyor Montilla, si no vol votar el referèndum, no ho faci, però no ens en privi als que tenim criteri i ganes de participar de la democràcia més enllà d’una periodicitat quadriennal que els dóna via lliure a vostès perquè ens putinegin. No som imbècils, per tant, no ens tracti com si ho fóssim.