Badalona Independentista

SÍ. BARREGEM ESPORT I POLÍTICA. I QUÈ?

          Cada cop que hi ha alguna reivindicació en favor de l’oficialitat de les seleccions esportives catalanes, o bé el Barça fa algun gest d’acostament a algun aspecte que tingui a veure amb la nostra llengua, la cultura, o simplement es deixa portar pels esdeveniments que viu el nostre país, ens arriba la cantarella per activa i per passiva  que no s’ha de barrejar esport amb política. L’última versió d’aquest hit parade ens arriba segons l’anunci que ha fet el Barça de crear un mosaic de la Senyera que ocuparà tota la graderia just abans de començar el partit que enfrontarà aquest diumenge l’equip de casa amb el Reial Madrid, tot això acompanyat d’una munió d’estelades que individualment moltíssims socis i afeccionats durem per fer saber a tothom quina és la nostra nació, quina és la nostra bandera i quin és el nostre desig.

          Però anem a pams. Si és veritat que tan dolent és barrejar esport i política, potser ens hauríem de plantejar TOTS no fer-ho. És injust i hipòcrita criticar els catalans per perpetrar un delicte tan flagrant quan ni tan sols tenim selecció nacional oficial, mentre qui ens assenyala amb el dit acusador s’emociona en veure “la Roja” i sent l’himne (perdó, la marxa) de l’estat a qui representen uns esportistes. Si tan dolent és barrejar política i esport, acabem amb les seleccions i que només hi hagi competicions de clubs, però el que no es pot pretendre és que tothom barregi amb naturalitat i pensar que els catalans no utilitzarem les nostres armes, les poques que posseïm, per fer-ho. Si utilitzem el Barça, és perquè és el més semblant que tenim a una selecció nacional, i és el principal ambaixador de Catalunya al món. Allà on va, hi ha la Senyera i la nostra llengua, i això no ve d’ara, sinó de moltes dècades enrere.

          Ara bé, si analitzem la premissa amb deteniment ens adonarem que és una entelèquia. Una d’aquelles frases grandiloqüents i buides de contingut, l’autor de la qual es va cobrir de glòria. Que té de dolent barrejar esport i política? En democràcia, tant un aspecte com l’altre són positius i segons les regles matemàtiques, purament objectives, la suma de dos elements positius dóna un resultat positiu. A més, encara que es vulgui no es pot separar, per diversos motius. En primer lloc, els mateixos esportistes, com a persones que són, tenen unes idees, uns principis i uns sentiments. Els clubs estan formats per una massa social que reflecteix la realitat del país de manera transversal, perquè l’esport agrada a tothom, rics i pobres, homes i dones catalanoparlants i castellanoparlants, per tant, no es pot aïllar ni abstraure’s dels esdeveniments que travessa la societat. I encara que en aquest món globalitzat hi ha seguidors de clubs grans com el Barça arreu del món, l’entitat té unes arrels al país i una identitat que no es pot trencar ni obviar.

          El Barça sempre ha anat de la mà de la seva massa social i en els moments decisius dels 113 anys que té d’història sempre s’ha posicionat d’acord amb el que el país reivindicava. I quan no ho han fet els dirigents, ho ha forçat la massa social i fins i tot alguns jugadors. Per tant, encara que li sàpiga greu a més d’un, diumenge tornarem a barrejar política i esport. Sí senyor. Com totes les nacions que se senten identificades amb uns colors. I amb molt d’orgull desplegarem el mosaic amb la nostra bandera mil·lenària, amb les nostres estelades i amb crits d’independència, aprofitant la plataforma que ens ofereix el partit de futbol, segons diuen, més sseguit arreu del món. I si per això algú ens titlla de nazis, ja queda prou retratat. “Ladran, luego cabalgamos”.

Visca el Barça i Visca Catalunya Lliure !!!!