dimecres, 24 d’octubre del 2012




QÜESTIÓ D’AUTOCONFIANÇA I AUTOESTIMA

     Diuen els que no volen la independència que també s’estimen Catalunya. Jo no sóc ningú per posar-ho en dubte i, al capdavall, hi ha moltes maneres d’estimar. Fins i tot, hi ha amors que maten i gent disposada a morir per amor, de tota manera, el Romanticisme ja fa temps que va quedar enrere. En qualsevol cas, l’amor sense confiança està condemnat al fracàs. I si hom no s'estima i es valora a sí mateix, menys ho pot fer envers els altres.
     L’única raó per rebutjar la independència és la manca de confiança i d’autoestima en les forces pròpies del país per sortir-se’n. Si estimen Catalunya i no hi confien són uns covards, i si no, potser és que estimen més altres realitats nacionals, i llavors Catalunya sempre serà plat de segona taula.
     A mi em fa pena veure com molts joves han de marxar, amb valentia, això sí, de Catalunya, perquè el seu país no els ofereix oportunitats de desenvolupament. Aquests joves són emprenedors. Segur que molts volen que el seu país sigui normal, nacionalment ple, més just i ric i per tant aposten per la independència i fan la tasca de fer conèixer Catalunya a la resta del món. Suposo que per això tenen tantes dificultats per votar a les properes eleccions catalanes. Els consulats i les ambaixades d’Espanya estan posant entrebancs perquè aquest col·lectiu no pugui exercir el dret més bàsic de la democràcia, cosa amb què no es van trobar els bascos i els gallecs durant les passades setmanes. L’estat espanyol renuncia cada cop més a la democràcia. Fins ara violava els drets de les nacions que el componen; ara ja entra en el terreny dels drets individuals més bàsics.
     Per tot això em sorprèn que molts catalans que diuen que s’estimen Catalunya no apostin per sortir d’un estat tan lamentable que ens aboca a la ruïna econòmica, cultural, social i democràtica. No confien en Catalunya, de la qual ells en són part, per tant, no confien ni en ells mateixos. Em pregunto com es pot votar o reclamar el vot per uns partits que no creuen en el país que han de representar, que ni tan sols el volen deixar decidir en un referèndum i fins i tot en unes eleccions. Com poden preferir quedar-se en un estat autodestructiu?
     És molt trista la condició d’aquell que ni confia en ell mateix ni s’estima, i d’aquests la història no en dirà ni gall ni gallina. Per sort, cada cop en són menys. Si Catalunya encara existeix és perquè molta gent no hi ha deixat de creure, però encara hi ha molta feina a fer.
     Només hi pot haver un final. Una batalla com aquesta no la pot guanyar mai a la vida el bàndol dels covards, ni el dels colons, ni els qui necessiten els altres per treure’ls les castanyes del foc. Guanyarem els valents, els que confiem en nosaltres mateixos, els que ens estimen a nosaltres mateixos i tenim esperit de victòria. Espanya posarà molts pals a les rodes, però si ens mostrem ferms ho aconseguirem, il·lusionarem els indecisos, que s’apntaran al carro dels guanyadors, i molt em temo que aquests que ara no hi confien, quan vegin que viuen  millor un cop siguem un estat independent de la UE, encara ens diran que per què no ho vàrem fer abans, això d’independitzar-nos.

9 comentaris:

  1. No puc estar en mes desacord amb el teu article.
    Per començar el romaticisme es la causa del nacionalisme.
    Corea del Sud es com portugal (extensio) i te 50 millions d'habitants (9 mill portugal) i el PIB d'Espanya.
    No se si aixo respon alguna cosa.
    I el tema de colons millor no entro.
    Jo treballo a sanitat. Mira una mica les concession sanitaries i m'expliques que s'esta fent i de qui es la culpa. Serhs, Bago, El clinic, Capio, Consorci Maresme, Sant Pau...

    ResponElimina
  2. Des de l'època del Romanticisme ha plugut molt i el nacionalisme, encara que en sigui fill, ha evolucionat. L'independentisme té un punt indentitari, però si ha crescut tant és per efectes pràctics, per criteris econòmics, perquè es desvela com una solució a la pobresa.
    Actualment, la Gwneralitat gestiona misèria. De res serveix tenir competències si no gestionem recursos per fer-les efectives. Per això la Sanitat està com està, i l'educació. Amb un estat propi podríem viure com Dinamarca; ara ens assemblem més a Portugal.
    Cada cop esnenc menys la gent contrària a la independència, perquè l'alternativa és el que tenim ara. A qui li agradi l'actual situació, que s'ho faci mirar o que continuï dormint a la palla, jo lluitaré per intentar que el país no s'enfonsi i que en un futur no llunyà puguis mantenir la teva feina a Sanitat en millors condicions. Crec que tu també hauries de lluitar-hi.

    ResponElimina
  3. La comparacio de Portugal i Corea del Sud la feia per demografia pero bueno...
    La meitat de la poblacio Catalana aproximadament es d'origen espanyol. Tu mateix ets un exemple.
    Jo no soc nacionalista (intelectualment no s'aguanta) pero no crec que el que ens venen economicament sigui veritat.
    Comparar Dinamarca amb Catalunya? Has investigat? Tens les dades economiques dels dos països? Saps que Dinamarca te petroli i gas?
    Unes dades PIB Dinamarca (PPP): 239.245 mill€
    PIB Catalunya (amb sort) :200.000 mill€
    Atur: Denmark : 8%
    Atur: Catalunya: 22,56%
    Ara pensa que Dinamarca son nomes 5 millions i mig no 7,5 com aqui o sigui que no em surten els numeros.
    I la prima de risc de Dinamarca es negativa -23!! La de Cat surt de les grafiques.
    El sistema productiu es completament diferent aqui es totxo i turisme.
    Jo faig els comtes per mi mateix i si et creus el que diuen anem be...
    Una altra opcio es dir que es igual el que pugui passar ja que ets nacionalista i la independencia al preu que sigui...
    Jo soc europeista crec en els EEUUE i crec que es l'unica solucio. Que ens assemblem mes a ells tant en lleis com institucionalment i sobretot si volem ser alguna cosa al mon.
    Dades dades i dades: http://www.datosmacro.com/

    ResponElimina
  4. Actualitzacio de dades. Com el PIB de Catalunya que he escrit en el post anterior es nominal tambe posare el nominal de Din: 332.667 mill €.
    Si fosim com dinamarca realment jo votaria que si pero no m'ho crec. Tambe et dic que ara per ara veig la independencia de Cat un fenomen politic imparable i l'estat te molts fronts oberts per poder aturar-ho.
    Jo ja deia que Catalunya seria independent fa anys ( encara que jo personalment no hi veig avantatges ).
    Pero la separacio ha de ser amistosa perque sino pendrem mal de debo.
    I la Cat independent sera un niu de Nazionalistes buscant quintacolumnistes.
    De totes formes economicament no s'aguanten les comparacions amb Denmark O paisos Baixos... pero hi ha gent impermeable....
    "El mejor argumento en contra de la democracia es una conversación de cinco minutos con el votante medio." Winston Churchill

    ResponElimina
  5. Els meus orígens tant se val. Pel fet de tenir els cognoms castellans Espanya no em tracta millor, i com que visc a Catalunya em convé que vagi com més bé millor. A més, jo em sento tan català com si descendís directament de Guifré el Pelós. I m'identifica més Perpinyà que els pobles espanyols d'on prové la meva família.
    Les dades que aportes són de la Catalunya actual, la sotmesa a Espanya, l'espoliada. Però si ens idependitzéssim, el PIB augmentaria exponencialment. Tindríem la gestió de tots els nostres recursos, que podríem invertir en allò que fos fructífer, Barcelona gaudiria de l'efecte capital, les nostres infraestructures podrien ser de primera i treure el màxim profit de la posició geoestratègica que ocupem a Europa, i podríem anar veient la sortida de la crisi en un temps raonable, cosa que amb Espanya no veig per enlloc.
    Pren nota d'això: A cap país l'ha perjudicat la seva independència. Si no, Noruega seria sueca, encara existiria Iugoslàvia, la URSS o Txecoslovàquia i potser Espanya voldria ser francesa i Àustria, alemanya. Quelcom de bo deu tejir la ijdepend+encia perquè qui la té no la vulgui deixar anar. L'alternativa, d'altra banda, és quedar-nos com estem i agonitzar. Si Catalunya no s'independitza correm el risc que hi hagi una emigració. De fet, la gent més emprenedora i ben formada ja ha començat a abandonar el país.
    També et recordo que sense tenir gas ni petroli, ni un subsòl ric en jaciments de carbó ni ferro vam ser capaços fa 200 anys de fer la Revolució Industrial més important de la Mediterrània, aprofitant l'escassa força dels nostres rius mediterranis. La riquesa és qüestió d'actitud. Espanya podria ser-ho, però li manca aquesta actitud, i si Catalunya no se'n separa serà arrossegada a la misèria. Si s'independitza, podrem aixecar el cap i Espanya, per força, haurà de canviar d'actitud i potser iniciarà un redreç, quan s'hagi d'espabilar per si sola quan no pugui aprofitar-se dels nostres recursos.
    Continuar a Espanya vol dir gestionar misèria. La independència pot posar les bases del nostre redreç. Jo ho tinc molt clar i no sóc dels qui per por a un tractament de xoc prefereixen deixar-se morir.
    Les crisis no passen; de les crisis se surt. L¡Espanya actual no té capacitat per fer-ho. Segons un economista dels EUA que tant t'agraden, de qui no recordo el nom,Catalunya seria un dels països més rics d'Europa si fos independent.
    T'animo a confiar en Catalunya.

    ResponElimina
  6. Confiar en Catalunya? Qui es Catalunya? Una senyora? Per començar mai ha estat en la seva historia superior a Espanya (entes com Castella) o si?
    Augment exponencial? Demostram-ho. A Catalunya hi ha aprox 1,5 millions de pensions contributives i 800 mil aturats i treballen prop de 2 millons de persones la cosa no rutlla. I tots els paisos dels que parles participen d'una manera o d'altre a la UE i les relacions no tenen res a veure una amb les altres es com sumar peres i pomes.
    Puc confiar en institucions i models socioeconomics pero no puc confiar en "nacions" o "pobles". Son invencions arbitraries son creences son religions. Qui es mes catala tu o Albert Boadella Oncins? Depen parametres que triis.
    Et recomano un llibre: Por qué fracasan los países: Los orígenes del poder, la prosperidad y la pobreza

    ResponElimina
  7. És que tu no veus més enllà de la Catalunya sotmesa. Ets inacapaç de visualitzar una Catalñumya lliure? Amb la independència i la bona i plena gestió dels nostres recursos hi haurà les bases per un atur molt menor a l'actual i més contribucions, per tant. Amb l'efecte capital de BCN hi haurà més empreses tributant a Catalunya. Amb la llibertat de vols a l'aeroport del Prat tindrem molt més volum de negoci. No et puc dir fins on arribarà el PIB, però et puc garantir que sens dubte serà més alt. El que està clar és que la situació actual és insostenible i això és motiu suficient per justificar la idea que, ja que els altres ens gestionen fatal, potser nosaltres nateixos ho sabrem fer millor. Si més no, val la pena provar-ho.
    Catalunya som tots els que la formem i a efectes pràctics ha estat superior a Castella, almenys en gestió i actitud. Sense tenir un imperi com va tenir Castella entre els segles XVI i XIX, Catalunya ha arribat a uns límits de riquesa que Castella mai ha ensumat. Saps per què? Perquè tot l'or que arribava des d'Amèrica a Cadis o Sevilla se n'anava per Santander cap a Anglaterra per pagar teixits fabricats amb llana castellana, en comptes d'invertir en una indústria pròpia. En canvi Catlaunya, sempre ha mantingut una actitud de treball i aprofitament màxim dels propis recursos, visió pels negocis i per a les inversions. Com a mínim som més hàbils i millors gestors, i els mateixos castellans reconeixen que "los catalanes de las piedras sacan panes".
    Nosaltres també participarem d'una manera o altra amb la UE. Si som membres de ple dret, perfecte, i si no, com Suïssa i Noruega, que no són porecisament pobres, malgrat no tenir eurodiputats. I nosaltres tindrem l'euro, perquè ningú ens el pot prendre.
    Suposo que si les nacions són invencions, Espanya també ho és. I jo prefereixo viure en una "invenció" pròpia, no una d'imposada. Tu no confies en les nacions i per això no veus clara la independència de Catalunya... Però llavors ofereixes que ens quedem a Espanya que fa aigües per tot arreu. Crear un nou estat és una bona oportunitat per corregir allò que no funciona. En un nou estat podem crear un millor model econòmic, més justícia social, fer que el català sigui oficial a Europa... Amb Espanya t'asseguro que és impossible. La Història, que com deia Pierre Vilar, no es repeteix, però rima molt, ho demostra.
    Torno a dir que la independència no ha empobrit cap país que l'ha aconseguida, ans al contrari. Cap país ha volgut tornar a una situació dependent. No crec que Catlaunya sigui una "invenció" que funcioni diferent a la resta pel que fa a aquesta premissa.
    De tota manera, si tu vols continuar a Espanya perquè et sents espanyol o pwer arrels familiars o pel que sigui, digues-ho clarament. És legítim i no passa res, però no vulguis fer passar bou mper bèstia grossa amb tants escarafalls i tant discurs cosmopolita.

    ResponElimina
  8. No argumentes repeteixes el mateix discurs nacionalista aplicable a qualsevol pais. Catalunya sotmesa? Fa gracia sentirte parlar de com erem o eren els catalans! Estaries parlant dels Vidal-Quadres i Boadellas no?
    Si tot aixo continua (no ho tinc clar amb les noticies d'europa) el que fara l'estat espanyol es quedar-se amb parts de Cat que siguin unionistes com Badalona. A mes de torpedejar la adhesio a la UE. Ara tots els nacionalistes que eren Europeistes ( MAs sempre surt arar amb la bandera de la UE) seran euroesceptics i posaran l'exemple de Suisa.
    No tinc clar que t'interessi l'economia pero et dono una dada que pots extrapolar a la nostra situacio, L'atur a Alemanya a pujat, per primera vegada en tres anys...
    Vull ser europeu. NO soc nacionalista soc imperialista. Som dos jo i el meu germa .
    Espanya com totes les nacions es una invencio.
    La nacion inventada. Un altre llibre.
    Casualment els colons viuen als pitjors barris. Digne d'estudi!

    ResponElimina
  9. Els colons viuen als pitjors barris, on hi ha un nivell cultural més baix, per això expressen pors infundades, sent obrers voten a la dreta i moltes altres coses.
    Catalunya decideix en conjunt si es queda o se'n va. única comarca amb dret a decidir després què vol fer és la Vall d'Aran, perquè forma part d'una altra unitat nacional inventda. Però a l'Empordà i a Badalona no hi ha cap clam nacional empordanès o badaloní. I són les nacions les que tenen el dret a l'autodeterminació no les ciutats o els barris, cosa que em sembla ridícula i m'estranya que una persona que raona, com tu, pugui argüir. Per la mateixa regla de tres, podríem independitzar ara gran part de Catlaunya que no vol ser espanyola. es tracta de respectar les majories. Fins ara ho hem fet nosaltres, quan es giri la truita, ho hauran de fer ells, o sempre els queda l'opció de marxar, si no s'hi troben bé.
    Pel que fa a l'adhesió a la UE (que també és una invenció humana, per cert) pots llegir un dels primers articles que vaig publicar en aquest blog, i n'estic preparant un altre que aviat tindré enllestit. Però t'avanço que jo sóc europeixta. Ara bé, si la condició wque ens posa Europa per a poder ser membres de la UE és ser també espanyols, malgrat que una majoria de catalans manifesti que no ho vol ser, renego del meu europeisme, perquè demostrarà ser una entitat molt poc democràtica.
    I tornem a allò de sempre. Parles de nacions inventades, però no fas escarafalls pel que fa a Espanya. Sembla que ja et vagi bé la situació actual i no estiguis disposat a participar en la creació d'un estat que pugui corregir les disfuncions de l'actual. Com a mínim intentar-ho.

    ResponElimina